Futur de la reforma sanitària
S’ha d’afinar en l’anàlisi de la despesa per aclarir si s’ha guanyat en eficiència, perquè l’important és com es gasta
El ministeri de Salut intenta tirar endavant un pacte nacional que consensuï quines actuacions s’han d’impulsar els pròxims anys per garantir una sanitat de qualitat però que també sigui eficient i sostenible. Els preceptes sobre els quals va arrencar una reforma sanitària que ha implicat canvis substancials en la manera de funcionar d’un sistema arrelat en el principi de la lliure elecció de metge i en el poder de decisió del pacient sobre a quin especialista volia anar. Ara el facultatiu que s’escull és el referent, el de l’atenció primària, però és aquest el que canalitza què necessita l’usuari. I tot aquest circuit es vehicula amb una eina informàtica que compila l’historial del pacient i a través de la qual es fan derivacions i es prescriuen tractaments per evitar fets que havien succeït en el passat, com duplicar proves. Una eina facilitadora per a la tasca dels sanitaris i en benefici del pacient. Una estructura que, un cop consolidada, toca afinar. Ja s’ha començat a qüestionar a la CASS, al ministeri, l’impacte econòmic dels canvis. I el cas és que cada any un índex incontestable és la despesa que la Seguretat Social reemborsa als usuaris per actes mèdics, que continua pujant. Però en un escenari marcat per l’envelliment de la població o el finançament de tractaments cada cop més costosos, cal afinar la valoració de la despesa. El que s’ha d’aclarir és si realment s’ha guanyat en aquella anhelada eficiència i racionalització, perquè l’important és com es gasta. Aquesta anàlisi és el que ha de dirigir futures decisions sobre el sistema sanitari, les que han de quedar plasmades en el pacte nacional. Es tracta d’una qüestió prou cabdal perquè es vehiculi amb un ampli consens per garantir-ne l’estabilitat futura. I és un encert donar veu als professionals, que són els que viuen l’aplicació pràctica del dia a dia. Els reptes són molts i de molta rellevància: des del model de finançament a com garantir l’atenció en un moment de dificultat per nodrir-se de personal o la necessitat de crear una estructura potent de prevenció per evitar o minimitzar malalties.