Un remot pla B
La negociació de l’acord d’associació ja es va fer pensant en un procés de ratificació abreujat
Les delegacions de la Unió Europea, Andorra i San Marino tenien molt clara durant la negociació de l’acord d’associació, un document que està en procés de traducció al català i les llengües oficials de la UE, la necessitat de simplificar el procés de ratificació comunitari. Era prioritari restringir el contingut de l’acord a matèries que es trobessin sota competència exclusiva de la Unió Europea i que, per tant, només exigirien l’aprovació del Parlament Europeu abans de la formalització final per part del Consell Europeu. Es tracta d’un procediment abreujat respecte als anomenats acords mixtos, aquells que abracen àrees sota competència compartida entre la UE i els estats membres. És obligatòria llavors la ratificació tant per part de la UE com dels parlaments nacionals dels estats membres, un procediment alhora condicionat al fet que els països tinguin una o dues cambres o que tinguin una estructura federal que també exigeixi el vistiplau dels lands en el cas d’Alemanya o de regions en el de Bèlgica. Aquesta eventualitat es produiria només, com s’especifica des del Govern, en cas que alguna esmena en el si del Consell n’ampliés el contingut en alguna matèria, les competències de la qual no hagin estat transferides totalment o parcialment a Brussel·les. I fins i tot en aquesta casuística, titllada de remota pel cap de l’executiu, l’acord podria entrar en vigor de manera provisional. L’únic requisit en aquest cas seria la ratificació per part d’Andorra que s’ha previst amb una fórmula inèdita com és un referèndum de caràcter consultiu i la ratificació per part del Consell. Si el resultat de la consulta és negatiu, el Govern donarà per frustrat l’acord i ni tan sols el tramitarà a la cambra parlamentària. Més enllà que seria recomanable que l’acord es mantingués com una entesa entre les dues parts amb un procediment de ratificació àgil, però si per qualsevol altre moment calgués l’OK dels estats, la solució prevista no comportaria un ajornament sine die de l’entrada al mercat interior i l’exercici ple de les quatre llibertats.