Transparència de mínims

A les administracions la transparència ja no és una opció, és una obligació, un requeriment sobretot ètic però també legal. La Llei de transparència, promulgada a final del 2021, va representar un salt endavant en la política de portes obertes virtuals, un esperit que topava i topa amb una trajectòria perllongada de secretisme per part d’institucions gens acostumades a mostrar les vísceres a la ciutadania. I en la batalla entre opacitat i transparència guanya de lluny l’opacitat. La norma legal fixa uns estàndards molt elevats que la majoria d’institucions se salten alegrement. Tant se val si són organismes independents o institucions polítiques governades per uns o altres: l’incompliment és generalitzat. El consens ampli que hi va haver en aprovar-se la normativa, les pomposes declaracions d’intencions, va quedar en no res. Si ens fixem en quelcom tan bàsic com és la despesa salarial, facin la prova d’intentar trobar a les webs institucionals els sous dels alts càrrecs o la informació sobre la plantilla, la relació de llocs de treball, el règim retributiu i l’import agregat per conceptes i cossos dels funcionaris i els treballadors públics tal com especifica la llei. Els podem avançar que tret del Govern no ho trobaran en pràcticament cap portal dels ens o organismes oficials. A més, no n’hi ha prou que hi sigui, sinó que ha de ser de fàcil accés, consulta i interpretació per part del ciutadà mitjà. La submissió de l’administració pública al principi de transparència no és una novetat introduïda per la llei del 2021. El que fa la norma és recollir un principi inclòs a la Constitució i que ha necessitat quasi tres dècades per ser desenvolupat. La llei és ambiciosa i requereix un canvi cultural en els electes i els funcionaris, però tres anys i mig és un termini més que suficient perquè el gruix de les obligacions que incorpora s’hagin complert. Si un dels objectius que perseguia el Consell és el d’obrir i acostar els poders de l’Estat als ciutadans, els incompliments tenen l’efecte contrari i només amplien la desconfiança dels ciutadans.