La gespa milionària

L’Estadi Nacional, una instal·lació jove però força emprada, ha hagut de viure permanentment dels equilibris entre diferents disciplines i entitats amb l’arbitratge del Govern, titular de la infraestructura. L’antic Camp del Consell, que històricament havia acollit el rugbi prioritàriament i d’altres esports, es va convertir en estadi el 2014 amb una obra finançada a mitges pel Govern i la Federació Andorrana de Futbol (FAF). L’acord preveia que el compartissin les seleccions i el rugbi (VPC i combinats nacionals). L’ús intensiu que s’hi preveia va fer recomanable la gespa artificial, més barata d’instal·lar i de mantenir i amb una major resistència, tot i que qüestionada per jugadors i entrenadors internacionals. La convivència, més harmoniosa del que inicialment es podia preveure, es va mantenir fins que les necessitats de l’FC Andorra van dur-lo a mudar-s’hi, amb un acord de dos anys que caduca just ara i que va comportar la marxa del VPC a Encamp. El context és important perquè el club dirigit per Jaume Nogués va realitzar el 2022 una inversió de prop d’un milió i mig d’euros en gespa natural i els sistemes de drenatge, rec i calefacció, a més d’altres millores per garantir les retransmissions esportives. El futur a curt termini de la instal·lació és incert i dependrà en gran manera de si es prorroga, en contra de la voluntat del VPC i de la Federació de Rugbi, l’estada de l’FC Andorra fins que estigui acabat el camp que la FAF construeix a Encamp. A mitjà termini, però, a l’Estadi s’hi hauran de fer obres per tornar-hi a posar la gespa artificial. No tan sols es tirarà per la borda la inversió en la millora del camp, sinó que es renunciarà a un important actiu. La paradoxa no acaba aquí. El Govern haurà de pagar la instal·lació de la nova herba: mig milió i escaig d’euros per tornar a la situació inicial. I perquè no quedi cap dubte que l’FC Andorra haurà de marxar es convoca un surrealista concurs que planteja que les obres es podrien endarrerir fins a l’agost de l’any vinent. Tot plegat, un disbarat fruit de la falta de planificació.