‘Guerra’ de súpers
Cada compra fora d’Andorra són diners que es perden per potenciar l’economia i crear llocs de treball
L’anunci que Family Cash obrirà a l’agost a l’Epizen té una lectura molt àmplia pel que fa al sector del comerç d’alimentació, que ha vist com en pocs anys la Seu d’Urgell s’ha convertit en un lloc de pelegrinatge de residents que veuen atractiu en el Mercadona. Un altre operador, Aldi, té previst obrir portes a l’Alt Urgell el juny, i aviat ho faran també Bon Preu i bonÀrea. Lògicament, aquestes companyies no arriben amb la intenció de viure dels potencials clients de la Seu d’Urgell, sinó amb el clar propòsit de captar els residents d’Andorra amb un atractiu afegit, que és el tax free. Si es fa una radiografia d’Andorra, no només hi ha una saturació d’oferta de gasolineres, farmàcies i perfumeries, també en els darrers anys s’han obert nous supermercats –molts, franquiciats– que d’alguna manera han debilitat un sector que no fa gaire era un atractiu turístic més. Hi ha petits súpers a les benzineres i una competència interior ferotge. S’ha passat, en un no res, de gent que venia a comprar a Andorra, a andorrans que ara van a la Seu d’Urgell. Grup Pyrénées no amaga que el canvi d’estratègia està motivat, en part, per retenir aquest gruix de clients que s’han convertit en compradors habituals a la Seu d’Urgell. Ho fa amb una marca desconeguda a Andorra i també per a una gran part dels visitants que provenen d’Espanya, un punt que s’ha de valorar. La realitat és que amb la situació actual Andorra hi està perdent diners, no només en injecció directa als centres comercials del país, sinó en la part impositiva, perquè rarament algú declara l’IGI de la compra d’alimentació que porta al maleter del cotxe. No es pot obviar que el sistema tributari espanyol és molt més elevat que l’andorrà, i per tant aquests establiments han de sacrificar el marge de benefici per rebaixar preus. Els clients s’han tornat més exigents. És supervivència davant l’increment de preus i la congelació de salaris durant un bon temps. Serà bo que els diners es quedin a Andorra i entrin en la cadena econòmica. però també una autocrítica del perquè s’ha arribat a aquest punt.