La doble quota
Correspon als ministeris encapçalats per Marsol i Molné vetllar per l’equilibri d’economia i sostenibilitat
El consell de ministres tindrà dimecres vinent sobre la taula la quota de la temporada d’estiu del sector hoteler. No s’esperen sorpreses després que el Consell Econòmic i Social, presidit per la ministra Conxita Marsol i amb representació de les associacions de treballadors i empresaris, donés ahir el vistiplau a la proposta presentada. El contingent per al període comprès entre el 12 de juny i el 15 de setembre serà finalment de 500 treballadors, ampliable un 30%. La forquilla s’ha previst tenint en compte els resultats de la temporada precedent, quan es van utilitzar 575 dels 600 permisos establerts. Els empresaris tindran, en cas d’esgotar-se la primera quota, la possibilitat de sol·licitar l’ampliació amb 150 autoritzacions suplementàries que elevarien el contingent fins als 650 treballadors per a un sector que necessita noves contractacions davant l’augment d’activitat previst. El vistiplau dels representants dels assalariats i de les empreses és important per a l’executiu perquè la quota ha de tenir present l’equilibri entre la protecció del mercat laboral interior, en un moment en què a més els estudiants s’hi incorporen puntualment, i els requeriments d’estacions de muntanya, centres d’oci, hotels i restaurants. Un nou requisit, en aquest cas polític, s’ha incorporat a la política d’immigració i ha causat tensions, tot i que superables, amb la patronal. La voluntat de frenar el creixement demogràfic, que té com a conseqüència la tensió del mercat de l’habitatge a curt termini, però que a mitjà i llarg posa en perill la sostenibilitat del país, es tradueix en una disminució gradual de les quotes, especialment de les prorrogables, que són les que permeten l’establiment definitiu de treballadors estrangers. El Govern, especialment les carteres encapçalades per Conxita Marsol i Ester Molné, s’ha de moure en els equilibris entre una economia que per créixer requereix més personal i la necessitat de limitar el creixement poblacional, un equilibri que també requerirà que el teixit productiu aposti per activitats menys devoradores de recursos.