Fauna protegida
La política de preservació de les espècies autòctones va molt més enllà de l’os bru o del trencalòs
La recuperació de l’os bru als Pirineus s’ha situat en els darrers quinze anys en un lloc preeminent de l’agenda informativa. La salvació d’aquesta espècie i de qualsevol altra autòctona en perill o amenaçada contribueix a la conservació de la biodiversitat al territori. En el cas de l’os, el fet de tractar-se d’un animal que pot esdevenir una amenaça sobre el bestiar o les persones n’ha multiplicat l’interès, fins al punt que els plans de reintroducció s’acompanyen d’una política d’ajuts als ramaders en cas d’atacs, signada en el cas d’Andorra a través d’un acord recent del ministeri d’Agricultura i Medi Ambient i l’Associació de Pagesos i Ramaders. Hi ha altres espècies amenaçades que no generen tanta controvèrsia ni interès, però la conservació de les quals té transcedència des de la perspectiva mediambiental i l’equilibri ecològic. Els ecosistemes, tant naturals com modificats, ens ofereixen funcionalitats essencials des de la diversitat biològica, l’adaptació al canvi climàtic i la mitigació dels seus efectes. La llista vermella d’espècies amenaçades de la Unio Internacional per a la Consevació de la Natura en recull més de 8.400 de classificades en perill crític i quasi 30.000 més en perill o vulnerables. La llei andorrana de conservació del medi natural, la biodiversitat i paisatge preveu la posada en marxa de mesures i accions destinades a conservar i recuperar les poblacions o els hàbitats. El Govern n’ha presentat una quinzena que afecten espècies de fauna en perill d’extinció. En forma part com a únic mamífer l’almesquera, l’àliga daurada, el trencalòs o el voltor negrer integren el grup d’aus rapinyaires diürnes, mentre que també hi figuren altres aus més petites, com ara el capsigrany o el padal xarrec, o dues espècies de papallones. El treball ha d’estar en coordinació amb els organismes dels territoris veïns que vetllen per la protecció de la fauna salvatge perquè, com ha demostrat l’os, el radi d’actuació és ampli i sense mesures comunes de protecció la feina en una àrea específica perd part del sentit.