Reflexió

Passat un termini prudencial des de l’atorgament de la seu del Mundial d’esquí del 2029 i la del 2031 a Narvik i Val Gardena, respectivament, la delegació que va preparar i defensar la candidatura andorrana ha aportat nous elements sobre el procés de designació. Escoltar el sempre ponderat cap de Govern parlar obertament que Andorra ha esdevingut un dany col·lateral en les lluites intestines a la Federació Internacional d’Esquí (FIS) i apuntant els interessos polítics com a causants de la derrota és tant o més significatiu que el lament i la crítica oberta dels responsables de la candidatura, que s’han sentit enganyats per una decisió que consideren arbitrària. Ni els responsables de la Federació d’Esquí ni els del Govern són tan ingenus de no conèixer que són molts els interessos que planen sobre l’alta competició, ni de com són de transcendents els passadissos i el relacional a l’hora de persuadir els votants. La mateixa presència de Xavier Espot a Reikjavík i els discrets contactes diplomàtics activats ja evidencien la importància de teixir una xarxa de complicitats reforçada per la mateixa Federació Andorrana i Patrick Toussaint, el seu representant al consell de la FIS, dimecres defenestrat. Apuntàvem en aquesta mateixa Tribuna la necessitat de perseverar en una idea i un projecte que faria honor a dècades de treball dels actors de l’esquí andorrà. No obstant això, un cop escoltat el relat de la delegació andorrana, que ha percebut que la candidatura era apartada sense miraments pel triumvirat format per Àustria, Suïssa i Itàlia, potser s’ha d’obrir un procés de reflexió, analitzar els punts a favor i en contra del projecte presentat i conèixer en detall les interioritats de la votació de dimarts i l’evolució dins de la FIS, abans de tornar-se a llançar a l’arena. Perquè si els factors externs, insuperables per a un estat com Andorra, han d’impedir que un projecte ben pensat i treballat no tingui ni tan sols l’oportunitat de competir, potser no cal perdre temps i recursos i trobar altres projectes capaços d’engrescar i generar il·lusió col·lectiva.