Diplomàcia que es toca

La presència d’Andorra al món és fonamental. La Constitució va representar el reconeixement del país i va permetre l’inici d’una política exterior pròpia, fonamentada en els equilibris que han garantit la supervivència del Principat al llarg dels segles. Trenta anys després de la creació de la diplomàcia, la política del campanar, basada a criticar qualsevol intent de mirar més enllà dels límits del país o fins i tot de la parròquia, sembla superada, tot i que encara de tant en tant apareixen veus qüestionant la presència en organismes multilaterals, la potenciació dels contactes bilaterals o la signatura d’acords internacionals. La diplomàcia, però, abraça molts altres aspectes amb un objectiu i una intencionalitat molt més clara i amb uns resultats més perceptibles per a la ciutadania. És el cas de la diplomàcia econòmica i comercial, que afavoreix els intercanvis amb d’altres països, o la diplomàcia cultural, que afavoreix la promoció de l’art i els creadors i valors del país. Un altre dels vessants importants de l’acció dels ministeris d’Exteriors és l’anomenada diplomàcia pública, orientada a la millora de la imatge del país a l’estranger, un terreny fonamental i segurament un dels més oblidats pel Govern. Combatre els perjudicis, els clixés i les campanyes interessades de desprestigi ha de ser una de les prioritats de la nostra acció exterior. La ministra Imma Tor va comparèixer ahir davant del Consell per fer balanç de l’exercici passat i el va contextualitzar en el full de ruta de la legislatura. Del catàleg d’actuació i lluny dels grans conceptes es van citar nombrosos exemples que milloren el dia a dia del ciutadà, des de la preparació del conveni d’Educació amb França, que regula la presència de les escoles franceses a Andorra, fins a la signatura d’un protocol de cooperació sanitària amb Espanya, acords per facilitar la mobilitat dels joves, de convenis de no doble imposició per afavorir la prestació de serveis des d’Andorra... Avenços que els ciutadans poden tocar i gaudir més enllà de la pompa i el protocol que acostuma a acompanyar la diplomàcia.