El mercat de l’Estadi
El rugbi ha aconseguit finançament extraordinari per renunciar a un estadi del qual no és titular
La que podríem anomenar crisi de l’Estadi Nacional no té mil solucions. Deixant de banda l’evident responsabilitat de l’FC Andorra, anunciant reiteradament la construcció d’un nou camp per guanyar temps, però sense fer cap pas significatiu, la situació hauria de passar per no fer obres a l’Estadi fins que estigui acabada la nova ciutat esportiva de la FAF a Encamp, on haurien d’acabar jugant a partir del gener les seleccions andorranes i el club que té Gerard Piqué com a màxim accionista. S’allargaria així uns mesos el desplaçament del rugbi a Encamp, però es garantiria que l’FC Andorra complís els requisits de la Lliga professional de futbol espanyola i que les seleccions de futbol no es quedessin en fals davant la UEFA. El gran obstacle per a aquesta solució ha estat la Federació de Rugbi i el VPC que, legítimament, s’han cansat de ser utilitzats com a moneda de canvi i reivindiquen el contingut del conveni signat en el seu dia i que preveia que poguessin tornar a gaudir de l’Estadi Nacional amb prioritat màxima. La intervenció del Govern en tot l’afer no pot haver estat més desconcertant, llançant un concurs públic per dur a terme la remodelació de l’Estadi, però sense termini d’inici de les obres o intentant mitjançar amb la Federació de Futbol Espanyola perquè flexibilitzi la normativa amb l’FC Andorra. L’Estadi Nacional s’ha convertit en el mercat de Calaf. Una infraestructura pública, un 50% de la qual va ser finançada per la Federació Andorrana de Futbol amb fonts provinents de la UEFA, és objecte de negociació entre l’FC Andorra i el rugbi. Si finalment el món del rugbi andorrà, que va plantejar com a tema vital el retorn immediat a l’Estadi, hi renuncia a canvi d’un desemborsament important per part de l’FC Andorra, a molts se’ls quedarà cara de préssec. El rugbi acabarà rebent una important aportació financera, com si d’un lloguer es tractés, per renunciar a un equipament que en realitat és del Govern, pagat parcialment per la FAF i millorat per l’FC Andorra. Al cap i a la fi, tot acabarà sent un tema de diners.