Amagar la mà
Les institucions només encomanen auditories externes quan tenen dubtes fonamentats sobre la gestió
Se’n diu tirar la pedra i amagar la mà. El comú d’Andorra la Vella ha aixecat sospites sobre l’anterior consolat de manera subreptícia com qui no vol la cosa. No es pot interpretar de cap altra manera la convocatòria d’un concurs públic per contractar una auditoria de la gestió econòmica del mandat passat. Enclar ja va anunciar només trepitjar el comú la voluntat de revisar a fons els comptes en un intent evident de criminalitzar l’anterior majoria de Demòcrates, Liberals i SDP. Ha necessitat pràcticament sis mesos per dur a terme el concurs públic per adjudicar un estudi que, en el millor dels casos, no estarà disponible fins passat l’estiu. No negarem des d’aquesta tribuna el dret de qualsevol equip polític a demanar una auditoria econòmica quan s’incorporà a una determinada institució si té dubtes sobre els mecanismes de fiscalització interns o sospites fonamentades d’alguna irregularitat. Però en aquest cas el mateix comú nega que hi hagi cap voluntat més enllà del que preveu la Llei de finances públiques i d’estabilitat pressupostària. Els comptes de les institucions estan sotmesos al control de legalitat i financer a través de figures internes, com ara la secretaria general o la intervenció, i externes com el Tribunal de Comptes. Contractar un informe extern, amb el cost econòmic que se’n deriva, és un fet gens habitual que va molt més enllà de les obligacions legals. Indirectament, i per molt que la corporació s’afanyi a desmentir-ho, es generen dubtes sobre l’actuació de l’anterior comú –Conxita Marsol i David Astrié– i de les persones amb responsabilitat en la gestió comunal durant el període 1999-2003. En cada elecció comunal hi ha nous lideratges i canvis de majoria. L’obligació dels nous electes és investigar qualsevol irregularitat que s’hi detecti i compartir-ho amb la ciutadania, però sense assenyalar injustificadament ningú, i menys trigar cinc mesos a implementar decisions anunciades al gener. A aquestes altures Enclar ja hauria d’estar més centrada a mirar endavant que enrere, com si continués a l’oposició.