Multes a l’estranger
Només es pot cobrar la infracció quan aquesta és detectada a l’acte i s’obliga el conductor a pagar
Catalunya ha deixat d’ingressar entre dos i quatre milions d’euros l’any passat de conductors andorrans corresponents a multes d’excés de velocitat a les carreteres catalanes que no ha pogut cobrar. El debat sobre establir un mecanisme que permeti un intercanvi d’informació i una fórmula per executar les sancions entre Espanya i Andorra torna a estar sobre la taula. No cal preguntar a les administracions veïnes, ja que els freqüents controls dels Mossos aturant vehicles amb matrícula andorrana té únicament com a objectiu detectar conductors multats i obligar-los a pagar a l’instant, amb la consigna d’immobilitzar el vehicle si no es fa. Per ser honestos, cal remarcar que la problemàtica és recíproca i que Andorra tampoc ingressa les sancions que s’imposen a turismes espanyols. Només s’aconsegueix de manera excepcional quan es controla algú perquè ha comès una infracció, però no es fan controls rutinaris destinats només a conductors dels països veïns. La C-14 és una de les carreteres amb una alta sinistralitat, i seria injust no reconèixer que sovint vehicles d’alta gamma amb xapa andorrana circulen com a bòlids, però també és injust generalitzar. Fa alguns anys els conductors que incomplien les normes de circulació en països europeus diferents del seu quedaven impunes tret que l’agent de trànsit els notifiqués la infracció a l’acte. Quin era el problema? Les multes no arribaven al domicili del conductor infractor al país d’origen. Des de l’any 2015, les multes derivades d’infraccions comeses per conductors estrangers a Espanya arriben al país d’origen. A partir d’aquí, hi ha qui decideix pagar la infracció, reclamar-la o, fins i tot, no pagar-la. I no és difícil deduir quina és l’opció majoritària. Depèn de l’amonestat la voluntarietat de cobrir o no la quantia interposada ja que a Europa no hi ha lleis que obliguin al pagament, i tampoc no es pot embargar un deute en un compte estranger per aquest motiu. Realment qui infringeix una norma, no importa el lloc, hauria de pagar. Però s’està molt lluny d’aquest objectiu.