Marge amb les tarifes
Andorra Telecom, amb acord d’associació amb la unió europea o sense, ha de millorar la política de preus
La defensa acèrrima de la lliure competència és un principi bàsic de l’economia capitalista. La Unió Europea l’ha convertit en un dels dogmes del mercat interior europeu, tolerant molt poques excepcions. Per això cal valorar com un èxit de la delegació andorrana, que partia de l’objectiu de mirar de mantenir el monopoli en els sectors de les telecomunicacions i l’electricitat, que l’acord d’associació consolidi l’estatus de FEDA i les mútues o que s’hagi obtingut un període transitori de set anys per a la fi del roaming o la liberalització de la telefonia i l’accés a internet. Si el gros de la ciutadania avala que FEDA sigui operador únic, especialment després que el seu paper fos clau per mantenir unes tarifes molt per sota dels països del nostre entorn durant la crisi energètica, és més qüestionable que la visió dels electes i la dels consumidors sigui ben bé igual en el tema de les telecomunicacions, un fet gens frívol atès que seran els ciutadans els que hagin de validar o rebutjar l’acord. Les tarifes i els serveis que s’hi associen tenen molt a veure amb el grau de satisfacció dels clients. Els preus a Andorra són molt més cars i les prestacions se situen molt lluny dels estàndards de consum europeus de dades. És tan gran el marge de millora d’Andorra Telecom que ha quadruplicat les dades dels mòbils de prepagament augmentant un euro la tarifa, una proposta que se situa encara molt lluny de l’oferta de les operadores franceses o espanyoles. La condició d’operador únic i els espectaculars ingressos en itinerància han generat unes plusvàlues que ens han permès un servei universal en banda ampla de referència i han complementat els ingressos anuals del Govern. I mentre bona part de les branques d’activitat de la parapública són deficitàries, ha tocat a la telefonia mòbil estirar el carro amb uns marges elevats. Amb acord o sense, el paradigma ha canviat i també haurà de canviar l’estratègia de la parapública, amb una gradual equiparació de preus d’acord amb les indicacions que rebi per part del futur regulador del sector.