Malalties invisibles
La situació no fa més que incrementar el sentiment d’angoixa de persones que necessiten suport
La darrera revisió del Reglament de la Comissió Nacional de Valoració (Conava) es remunta al 2004, és a dir, que fa dues dècades que es treballa amb els mateixos criteris malgrat que la medicina ha avançat a passos de gegant i que l’activitat humana i el canvi del planeta ens han portat, malauradament, malalties que són noves o que amb els nivells científics anteriors es desconeixien i no estaven catalogades. No és d’estranyar, doncs, que moltes persones que tenen aquests tipus de malalties manifestin la seva indignació perquè se’ls nega l’oportunitat de passar una avaluació i que la Conava determini el grau de discapacitat, física o psíquica, que permeti rebre una pensió d’invalidesa de la CASS que, paradoxalment, sí que reconeix certes patologies com la fibromiàlgia, que per a la Conava no existeix. És un tema molt delicat perquè afecta directament el benestar de moltes persones que no poden mantenir una activitat laboral normal, però que tenen les mateixes necessitats que la resta de població. No s’hi val l’argument malintencionat que hi ha qui vol viure sense treballar perquè es tractaria d’un complement per sobreviure, ja sabem que les pensions a Andorra –invalidesa o de jubilació– no són precisament generoses ni permeten tenir una vida confortable i amb poques limitacions. La comunitat mèdica és unànime en considerar que la fibromiàlgia, l’autisme adult, o la covid persistent han de ser reconegudes pels sistemes de salut perquè no són cap estat imaginari dels afectats. S’està reclamant el que és just i que els responsables polítics que tenen en les seves mans avançar adoptin una decisió que és inevitable. La CASS va fer un primer pas a reconèixer la fibromiàlgia, que de moment és totalment estèril perquè sense la valoració de la Conava, la seguretat social no pot establir un mecanisme de pensions com es fa amb altres patologies. Aquesta situació d’incomprensió no fa més que incrementar el patiment de les persones que han tingut l’adversitat de patir aquestes malalties que per a l’administració són invisibles.