Dotació a la vista
El diner públic que finança els grups mereix la màxima transparència per evitar qualsevol susceptibilitat
El judici, pendent de sentència, de presumpta revelació de secrets contra la consellera general Carine Montaner ha tornat a posar sobre la taula les dotacions del Consell General, és a dir, les subvencions que reben els grups parlamentaris per al desenvolupament de la seva activitat i que permet finançar, per exemple, el personal específic o els assessoraments o dictàmens que necessiten. La dotació va adquirir protagonisme perquè una bona part dels emoluments que percebia Ferran Costa, que complementaven el seu salari oficial, provenien precisament de la partida pressupostària que la legislatura passada percebia el grup liberal, administrada amb el màxim secretisme. La resolució de la justícia, que no es farà pública fins al 25 de juliol, permetrà comprovar la interpretació que el Tribunal realitza de les obligacions derivades de l’aplicació de l’article 142 del reglament del Consell que proclama l’obligatorietat de publicar els salaris dels parlamentaris. Aquesta causa, però, ha servit per posar la lupa en les dotacions i en la necessitat que els ciutadans coneguin de primera mà en què es gasten els parlamentaris la subvenció, que no s’ha d’oblidar, és diner públic. La junta de presidents va aprovar ahir la partida corresponent a aquest any i que s’eleva fins als 950.000 euros, la meitat dels quals repartits entre els cinc grups parlamentaris, i l’altra meitat en funció del nombre d’escons escollits. Es tracta d’una xifra prou rellevant i en un lloc tan clau com és el mateix legislatiu com per demanar la màxima transparència amb la liquidació d’aquests pressupostos. Si bé el Tribunal de Comptes també hi realitza l’activitat de supervisió, el gruix de la ciutadania hauria de poder tenir accés a les principals partides amb més detall que l’informe que publica anualment l’organisme de control. Del total de la dotació, un 28% es dedica a complementar els salaris dels consellers a jornada completa, la resta –675.000 €– suposa un pessic prou important per aplicar-hi una transparència que pot evitar tot tipus de susceptibilitats.