Passaport devaluat

Mai tants residents havien pogut ser andorrans i mai hi havia hagut tan poc interès per obtenir el passaport

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El passaport andorrà és poc sexi. En un moment en què el país és capaç d’atreure un bon nombre de professionals i residents passius, seduïts per la fiscalitat avantatjosa, la seguretat ciutadana i la qualitat de vida, els estrangers establerts a Andorra es resisteixen a fer el pas per gaudir de la ciutadania. En el primer trimestre han obtingut la nacionalitat, segons les dades difoses pel departament d’Estadística, un total de 216 persones, una xifra que amb la projecció anual se situaria per sota la barrera del miler. Lluny queden els guarismes de mitjans de la primera dècada de segle en què se superava o es fregava les 2.000 persones que anualment hi accedien. Des de llavors l’interès no ha parat de decaure. Hi ha més gent que mai en disposició de demanar la nacionalitat per naturalització i hi ha menys peticions que mai. Així el passat mes de març es van registrar a les estadístiques oficials fins a 17.005 persones immigrants que porten més de vint anys vivint a Andorra i, per tant, amb dret a demanar el passaport. I la xifra no inclou els residents que a partir del tercer any de residència podrien sol·licitar la nacionalitat per matrimoni i no ho fan. Si es naturalitzessin tots els residents de llarga durada el cens d’andorrans augmentaria un 43% i el cens electoral un 56%. Per comprendre millor l’abast del fenomen, la xifra d’andorrans superaria per primer cop des de fa dècades a bastament la d’estrangers. La progressiva obertura de la nacionalitat, que manté, no obstant, uns requisits molt estrictes, no ha tingut l’efecte que es pretenia. La liberalització econòmica i els trilaterals amb Espanya, França i Portugal van restar avantatges materials a la nacionalitat mentre que l’obligatorietat a renunciar a la d’origen ha estat un factor clarament dissuasori. Mereix una reflexió profunda com a Estat pel seu impacte sobre la cohesió social el desarrelament o desafecció de bona part de la població, un fenomen que es reprodueix entre els mateixos andorrans amb la participació a la baixa en les successives eleccions.

tracking