Una delegació per somiar

Andorra presenta una delegació curta però potent a París 2024. L’atleta Nahuel Carabaña i la palista Mònica Doria s’han guanyat a pols la presència als Jocs inaugurats ahir amb una cerimònia que va sortir de l’estadi per transcórrer al llarg del riu Sena fins al Trocadero, on va tenir lloc la gran fi de festa d’un muntatge innovador i ambiciós. Hi presentem dos dels 10.500 esportistes, per primer cop amb paritat absoluta, que prendran part en la competició de les competicions, que aplega un total de 45 disciplines diferents i que dona visibilitat a modalitats d’escàs recorregut mediàtic fora dels anys olímpics. Molt s’ha debatut sobre la negativa del Comitè Olímpic Andorrà a fer ús de les invitacions, un posicionament adoptat unànimement pel plenari però que ha acabat fins i tot sent qüestionat pel Govern, que ha demanat una reflexió. Només quatre països –Belice, Liechtenstein, Nuaru i Somàlia– presenten delegacions més curtes. Des d’aquesta Tribuna hem defensat un plantejament més obert d’aprofitar les places d’universalitat per aquells esportistes que no han aconseguit les marques o les classificacions mínimes però que garanteixin uns resultats dignes. Hi ha una altra aproximació a aquest debat especialment per a un país coneixedor de les possibilitats que ofereix l’esport com a eina de promoció turística i de marca. Els Jocs són globalment una plataforma de mil milions d’espectadors, una audiència a tenir en compte per a Andorra. Doria i Carabaña formen la delegació més forta presentada mai i se sumen a una generació daurada d’esportistes que té Joan Verdú i Vicky Jiménez com a altres exponents. La palista, tot i la seva joventut, per classificació i experiència és la màxima esperança. Si a Tòquio ja es va quedar a un pas de la final en dues disciplines, ara arriba més forta que mai amb opcions de diploma olímpic o podi. Els Jocs cauen un pèl més d’hora per a Carabaña, un atleta d’extraordinària progressió. El recent setè lloc als europeus permet somiar en una final olímpica.