Una llei d’impacte
Benvingut sigui el llarg període de gestació si ha servit per tancar posicions i preparar l’aplicació de la llei
La foto del 4 d’abril passat es va repetir ahir. Jordi Torres, Xavier Espot, Conxita Marsol i Ester Molné, asseguts en aquest ordre, van comparèixer davant els mitjans per presentar –ara sí– el projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, que es coneix com a llei òmnibus pel seu impacte global. La redacció s’ha covat durant més de tres mesos intensos amb posicionaments en un sentit o l’altre dels col·lectius afectats i ha enrarit l’ambient en els grups parlamentaris Demòcrata i de Ciutadans, però especialment en l’entorn. Tal com s’havia compromès Xavier Espot, l’esperit de la llei s’ha mantingut. La filosofia intervencionista traspassa moltes de les línies de la política andorrana amb l’objectiu de pal·liar la crisi de l’habitatge, convertida en un problema econòmic i social de primer ordre, i posar fre al creixement desmesurat. Les limitacions en la inversió estrangera al sector immobiliari, la cessió obligatòria i temporal a l’estat dels pisos no ocupats, suspensió de noves llicències d’habitatge d’ús turístic i revocació d’alguns pisos operatius, enduriment de l’impost de plusvàlues o l’aplicació de restriccions en les polítiques d’immigració. El trimestre d’anàlisi i debat transcorregut haurà estat ben invertit si serveix per tancar posicions en el si de la majoria i evitar bloquejos en la tramitació parlamentària i per començar a dissenyar el procediment per fer efectiva la cessió obligatòria dels pisos, per llogar-los, assumir el manteniment i per liquidar els pagaments. Perquè la llei en els seus actuals termes exigirà a l’administració uns protocols àgils i efectius per passar a administrar un parc públic de centenars de pisos. L’administració que haurà de fer tot això és la mateixa que no ha estat capaç d’exigir a més enllà d’un grapat de propietaris el pagament de la taxa sobre els pisos desocupats que, per cert, amb la nova llei s’eleva a 100 euros el metre quadrat. El pas d’ahir ha estat decisiu, però la feina que li cau al Govern és ingent, especialment quan només es disposarà de sis mesos per col·locar el pis en cessió.