Un museu per als frescos

Del comú d’Andorra la Vella sortit de les últimes eleccions hi ha moltes actuacions i decisions que sorprenen. Entès en tota l’amplitud de les accepcions. Positives, negatives, inaudites, inversemblants o valentes. Però si n’hi ha una difícil d’entendre és la posició que ha pres davant el projecte del futur museu nacional. Quan ja estava pràcticament decidit que es construiria davant de l’edifici de Govern, amb el benentès que el comú cedia la parcel·la de la seva propietat, s’hi van girar d’esquena perquè volia repensar l’ús que es volia per a aquell espai. Que si una plaça, quan n’hi ha a la zona unes quantes –i ara es remodelarà completament la del Poble–, que si ho havien de decidir els ciutadans de la parròquia, que si una zona verda i ves a saber què més. El més semblant a un despropòsit que ni per desmarcar-se de tot el que havien fet i pactat els anteriors gestors és molt complicat de justificar, ni tan sols políticament. A canvi de parcel·la, la parròquia acollia un altre equipament singular i llargament esperat amb la capacitat de revitalitzar i donar sentit per si mateix a un entorn urbà. I de franc, perquè les obres de construcció de l’edifici i voltants eren a càrrec del Govern. La necessitat de disposar d’un museu nacional ha tornat a prendre protagonisme aquesta setmana amb l’arribada al país, d’on no havien d’haver sortit mai, dels frescos de Sant Esteve, que s’exhibiran a l’Espai Columba. Unes pintures que amb la càrrega simbòlica que arrosseguen mereixen per si mateixes ser l’eix sobre el qual hauria de pivotar un complex tan necessari com imprescindible per entendre i dibuixar qui som, d’on venim i on anem. O hauríem d’anar. El futur museu nacional és un projecte de país que hauria de quedar al marge de les polítiques de campanar i de picabaralles de baixa volada, que només ens han portat a deixar escapar projectes que pretenien sobresortir dels límits que marca el conformisme i la falta de coratge. Encara necessita més temps el comú per decidir-se? Tot sona a excusa o a falta d’iniciativa.