Amb arguments, si us plau

Un dels arguments al qual recorren sense descans els contraris a l’acord amb la UE és que si s’aprova l’envejada i ancestral seguretat ciutadana de la qual gaudim a Andorra desapareixerà d’un dia a l’altre. Una inquietud alarmista sense cap fonament que només busca atiar els instints més primaris. Per als recalcitrants del no és indiferent el seguit d’explicacions degudament documentades que es donin des de les institucions per desmuntar la proclama de la por, que en fan cas omís. Fins i tot els èxits de la policia per controlar la immigració il·legal per manipular els documents o per qualsevol altra argúcia són utilitzats com un avís apocalíptic de l’allau d’indocumentats i indesitjables que ens espera si ens associem amb Europa. Com s’ha explicat de totes les maneres possibles amb el tractat en vigor es mantindrà el sistema de quotes i el control dels antecedents penals, que en les professions catalogades com a sensibles es demanaran previ a la contractació. I amb la nova llei òmnibus es perseguiran i castigaran els reagrupaments irregulars. Cal recordar que les condicions es van endurir a l’inici de la legislatura en augmentar els llindars econòmics per poder-hi accedir. És del tot lícit estar en contra de l’acord, però la crítica i oposició no es pot fonamentar en un discurs que la majoria de les vegades frega l’infatilisme. Cal explicar-ho, documentar-ho i justificar-ho per elevar el nivell del debat i situar-lo en igualtat de condicions entre partidaris i detractors. De la mateixa manera que els opositors han de ser capaços i suficientment responsables per construir un discurs seriós, el Govern hauria de defugir d’un tarannà paternalista en el qual a vegades s’escuda, perquè a la llarga pot arribar a ser tan nociva una actitud com l’altra. És l’hora de tractar els electors amb la maduresa que se’ls demana a l’hora de votar una alternativa que condicionarà l’esdevenir d’Andorra les pròximes dècades, tant si surt sí com si surt no. I que no s’hauria de prendre amb l’estómac o com un acte de fe. Per tant, arguments i més arguments.