Un mon hiperconnectat
La reflexió sobre la globalització condueix a l’acord d’associació i al debat sobre els pros i els contres
La globalització és econòmica, però també és social, cultural o política. Vivim en un món on no només s’han d’afrontar els problemes locals, també els problemes locals derivats de conflictes fora dels nostres territoris. D’igual manera impacten les ones expansives dels canvis socials o els fenòmens culturals. Les regles del joc ja no són únicament pròpies perquè la bona convivència, que és la que permet evitar l’aïllament i mantenir altes dosis de benestar, requereix adaptació. Andorra ha viscut canvis ingents les darreres dècades per la necessitat d’emmotllar-se i, en definitiva sobreviure, però també empès pels canvis socials propis, per demandes i necessitats noves. Vivim un període en què novament aquest debat està sobre la taula, un debat amb molt soroll i amb opinions sovint apocalíptiques, que es refereix repetidament a la sobirania. El secretari d’Estat d’Afers Europeus va intervenir en la jornada andorrana a Prada de Conflent amb una ponència en què va defensar els avantatges de l’acord d’associació per Andorra en un món globalitzat, les d’accedir amb condicions més favorables al mercat interior. Però allà on els defensors de l’acostament veuen oportunitats de diversificació econòmica i creixement per a les empreses andorranes, els detractors veuen desavantatges i pràcticament ruïna per als locals. Tampoc convencen la solució negociada per mantenir les quotes i el control migratori sota el principi d’ordre públic i s’insisteix a augurar inseguretat i col·lapse. És possible que el debat estigui impregnat d’un fenomen que també és global i que consisteix a adoptar postures maximalistes, sovint amb fonaments molt febles. El repte dels propers mesos és aconseguir un debat assossegat i, ara que el text de l’acord ja és consultable en català –de moment, parcialment–, obrir tota mena de mecanismes per resoldre dubtes i inquietuds. En definitiva, construir una comunicació transparent i sincera, sense defugir els contres, perquè la població tingui les eines per decidir el sentit del seu vot al futur referèndum.