El xou de la vinyeta

El Govern ha tingut temps més que suficient perquè aquella idea genèrica plantejada el 4 d’abril en el marc de la presentació del paquet de mesures per garantir el creixement sostenible i el dret a l’habitatge –que incloïa la cessió temporal de pisos buits a l’Estat i la sortida del mercat de centenars d’habitatges turístics com a mesures estrella– es concretés. El recull documental que va acompanyar aquella roda de premsa anunciava la realització “d’un estudi i d’un treball concertat amb el sector turístic i comercial per implementar una vinyeta per circular en vehicle privat o en autobusos de línia internacionals adreçada als excursionistes”. La mesura era molt genèrica però si alguna cosa quedava clara era l’obligat tributari, és a dir, qui hauria de satisfer l’impost: el visitant que no passa nit a Andorra. És a dir, ni els residents, ni els turistes –que dormen al país– ni les persones amb segona residència, ni els fronterers. Xavier Espot, i els tres ministres que el van acompanyar en aquella roda de premsa, van situar aquella llei òmnibus en un context molt més ampli de mesures per frenar el creixement i lluitar contra el que s’ha anomenat sobreturisme. I en la premissa de reduir el nombre de vehicles a les carreteres i gravar l’impacte mediambiental que generen s’inscrivia una vinyeta, un distintiu obligatori ja en molts països europeus per circular per carreteres o autopistes, en aquest darrer cas substituint els peatges. Així ja funciona en estats com Bulgària, República Txeca, Àustria, Suïssa, Eslovènia, Alemanya o Bèlgica. No semblava conscient en aquell moment el Govern que l’anunci d’un eventual nou impost sempre genera expectació, especialment si és de complex cobrament i grava els excursionistes. En els darrers dies s’han succeït les polèmiques, les declaracions i les contradeclaracions en mitjans andorrans i estrangers al voltant d’una vinyeta que el Govern precisa que no és segur que s’acabi aplicant. I tot per llançar precipitadament una idea quan ni tan sols s’ingressa el que pertoca per la taxa turística.