Iniciativa musical privada
Les institucions han cedit protagonisme al sector privat en l’organització de festivals de música
Les institucions han tingut un pes important en el foment de l’activitat cultural. El Govern i els comuns organitzen i majoritàriament financen bona part dels esdeveniments que es munten al país. La tendència, però, s’està capgirant en el món de la música amb la posada en marxa d’esdeveniments impulsats des de la iniciativa privada. Hi ha dues tipologies ben diferenciades d’esdeveniments. Per una banda, situaríem els que estan concebuts per atreure fans i seguidors de l’estranger a l’hivern i que, per tant, tenen un impacte turístic i econòmic remarcable. Seria el cas de les sessions de DJ en locals com l’Abarset o The Boss i dels festivals també d’electrònica Brunch al mateix Abarset, Hibernation al Pas de la Casa o Snowrow a Grau Roig, que reforcen l’oferta d’après-ski andorrà. La dinàmica que funciona en aquests casos, amb nul o escàs finançament institucional, és la de la rendibilitat econòmica, obtenint millors resultats que amb iniciatives similars llançades des de l’àmbit públic. Els esdeveniments que esperen enriquir l’oferta cultural i a més fer d’aparador de l’escena local responen a l’altra tipologia. Aquí s’hi pot encabir el Jambo Street Music, que amb onze edicions s’ha convertit en un clàssic de la primavera a Andorra la Vella gràcies a un cartell de qualitat adreçat a un ampli espectre de públic. I també s’hi adiu el Rockòdrom Music Festival, que arrenca demà al Tarter, una primera edició que convoca un total de 16 bandes de rock, tot i que també s’obre a la cultura urbana i el hip-hop, durant el cap de setmana amb dos escenaris. El repte ha estat assumit pel col·lectiu Rockòdrom, una associació sense ànim de lucre inactiva des de la pandèmia, però que ha reaparegut amb força amb un projecte prou gran i interessant que dona veu a bandes locals que per format tenen dificultats per trobar escenaris al país i a grups forans. En els dos casos el suport dels comuns d’Andorra la Vella i de Canillo és essencial, però el fet diferencial és la il·lusió i rigor dels promotors que hi dediquen temps i coneixement.