Baixa morositat
S’han de lamentar les pèrdues generades pels crèdits no retornats, però en perspectiva el volum és baix
El Govern va posar tota la carn a la graella en la crisi de la covid. La dependència andorrana respecte al turisme feia l’economia molt vulnerable als tancaments de fronteres. No és d’estranyar que ens situéssim al capdavant dels països europeus quant a caiguda del PIB durant la pandèmia. Davant aquest escenari, el Govern va actuar injectant milions a les empreses com a mesura per garantir la supervivència del sector productiu i el manteniment dels llocs de treball. El programa de crèdits tous i els expedients de regulació temporal de l’ocupació van ser les principals accions d’aquesta política, que va incloure moltes altres mesures paral·leles. En els expedients de regulació el percentatge de subvenció que corresponia al Govern per cada lloc de treball va ser molt més elevat que en els països del nostre entorn, mentre que els ajuts també es van aplicar amb generositat. La situació no va permetre grans auditories de les empreses sol·licitants del crèdit, algunes de les quals ja estaven en una situació límit abans de la pandèmia. Malgrat tot, tan malament no ho devia fer l’executiu tenint en compte que la supervivència de bona part dels negocis va permetre, un cop obertes les fronteres, el ràpid creixement de l’activitat i que la taxa de morositat s’ha situat en el 2,5%, un percentatge molt per sota les previsions fetes pel mateix executiu i de les ràtios habituals en els préstecs. Fins al moment s’han perdut 3,8 milions dels 152 concedits. N’hi ha pendents de retorn 58 del total de crèdits ja reconvertits en préstecs retornables en quotes mensuals de capital més interessos. Finances té l’obligació de dur a terme totes les accions al seu abast per intentar recuperar els diners públics dels avals executats i s’ha de lamentar qualsevol euro no reemborsat, però seria injust no obrir el focus i situar en termes reals la morositat, molt més baixa del que es podia haver imaginat. Per tant, la gestió dels crèdits pot qualificar-se de molt bona. Una altra qüestió seria la negativa del Govern a fer públics els noms de les empreses beneficiàries.