El turisme tan anhelat
El perfil de turista o visitant de proximitat fa difícil el repte, tot i les inversions i atractius per aconseguir-ho
El mes d’agost ha estat bo en termes percentuals i d’alguna manera es compensa la disminució de l’arribada de turistes del juliol, que el sector atribueix en part a la celebració de grans esdeveniments, com ara l’Eurocopa o els Jocs Olímpics de París. Sempre cal mirar amb interès aquestes dades, perquè el turisme és el gran motor de l’economia del país i tot i els esforços amb la diversificació, l’arribada de turistes i visitants permet tenir l’actual Andorra. Els hotelers ho parlen de manera clara i no volen ajustar-se únicament a les xifres d’ocupació, que sense una lectura apropiada diuen ben poca cosa. Primer perquè hi ha hotels que tanquen a l’estiu i, sobretot, com encertadament es comenta des de la Unió Hotelera, és més significativa la qualitat que la quantitat. Aquest és l’eix sobre el qual han de pivotar les polítiques que es fan per afavorir el turisme, i el repte no és gens fàcil perquè ara mateix les empreses que depenen del turisme no poden prescindir del mal anomenat turisme de masses, el concepte que es fa servir per a aquells perfils de persones que gasten poc durant l’estada al Principat, però que per volum continuen sent imprescindibles. Els establiments, amb bon criteri, precisen que és preferible una ocupació menor si el turista és de major poder adquisitiu. Òbviament, es podran incrementar les tarifes i la seva despesa en comerç i restauració, i oci en general, serà més generosa, en resum, molt més beneficiosa des del punt de vista econòmic. És un objectiu del qual es parla fa dècades, amb plans de revitalització parroquials, organització de grans esdeveniments i un país que ha evolucionat de manera espectacular, fins i tot més del que seria necessari per preservar la identitat i el medi. Tanmateix, la majoria es tracta de turisme de proximitat i aquest és un hàndicap per aconseguir un perfil més selecte. Ningú no ha trobat de moment la fórmula definitiva. El comerç es queixa que no hi ha compres, tot i que Andorra és un gran aparador de tota mena de marques. És clar que queda feina per fer.