L’os i la pedagogia
A hores d’ara és un incident aïllat, però, sense caure en l’alarmisme, és important remarcar com evitar el perill
Aquest any s’ha vist un os en terres andorranes vuit cops. La majoria, fruit de la vigilància sobre el terreny que els banders fan de l’espècie. Però aquesta setmana ha tingut lloc un incident que suposa un esglaó més respecte a la presència del plantígrad en l’episodi protagonitzat pel gos d’un excursionista a la zona del pic de Sanfons. El ca, sense lligar, va marxar del costat de l’amo, va apropar-se a l’os i va acabar amb esgarrapades al cap. Els banders ja havien manifestat que els gossos han d’anar lligats i ahir es va afegir al missatge el parc natural de l’Alt Pirineu, tot recordant que aquesta és una obligació i indicant que l’excursionista havia comès una imprudència i que accions com la seva poden ser objecte de multa. Òbviament, cal recordar als excursionistes els seus deures, però a banda d’entrar en el terreny de les advertències sancionadores, el que tocaria ara és incentivar la informació, la pedagogia, perquè els aficionats a la muntanya –els que òbviament tenen més probabilitats de trobar-se cara a cara amb el plantígrad– sàpiguen com actuar. Tampoc no toca fer alarmisme perquè a hores d’ara és només un incident aïllat, però sí donar les pautes per evitar el perill, ara que s’ha demostrat que hi ha una presència més important d’aquests exemplars de fauna salvatge. La pàgina web del ministeri de Medi Ambient inclou un document amb recomanacions bàsiques molt útils i precisament una fa referència a les persones que puguin dur mascotes, advertint-los que s’ha d’impedir que s’acostin al plantígrad per provocar-lo. Les persones no han de córrer i se n’han d’allunyar progressivament. La reintroducció de l’os al Pirineu ha estat i continua sent polèmica i especialment combatius són els ramaders pels atacs al bestiar. Andorra no en registra cap des de fa anys, però s’ha fet un pas endavant amb l’establiment d’ajudes per als afectats si és que es produeix un episodi d’aquesta mena. La reintroducció no ha de tenir marxa enrere, del que es tracta és de disposar de les bases per afavorir la millor convivència.