Meritxell i el coprincipat

La festivitat de Meritxell que es va celebrar ahir tenia un to diferent. Assistents, polítics, fidels i públic general estaven expectants per l’homilia de l’arquebisbe per si se’n podria despendre alguna insinuació sobre el futur del coprincipat. Qui farà el relleu, Josep-Lluís Serrano Pentinat, no va ser-hi present malgrat que molts l’esperaven. Es desconeix el motiu però se’l va disculpar per la gran responsabilitat que té al Vaticà. Joan-Enric Vives va fer un discurs de to baix. A diferència d’altres anys, de les seves paraules no es pot despendre una opinió sobre l’actualitat política o els problemes ja coneguts que pateix la ciutadania. El Copríncep episcopal no va donar pistes sobre la seva jubilació. Aquesta està en mans del papa Francesc, i si bé el mateix Vives va estar dos anys com a coadjutor de Joan Martí, és poc probable que Serrano trigui el mateix. Mereix destacar, dins d’aquest context, l’afirmació del cap de Govern, Xavier Espot, que va manifestar que el futur Copríncep ve a donar continuïtat a la institució, responent així als rumors que apunten en direcció contrària. El cert és que la designació de Serrano va ser una sorpresa perquè dins de la jerarquia del Vaticà és un home fort, i la decisió del papa ha donat peu a moltes lectures. De preparació en té, capacitat també, i lògicament sap perfectament la responsabilitat que suposa ocupar el càrrec de copríncep episcopal. Vives s’hi va referir durant la missa que va presidir: “El nou Copríncep ve a sumar i a renovar la presència episcopal en la nostra església diocesana d’Urgell”. Lògicament va repetir que “serà el Sant Pare qui decidirà quan prendrà el relleu a la Diòcesi i al Coprincipat d’Andorra”. Si ens remuntem a fa un any, s’ha de recordar la visita oficial del secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, amb un clar ànim de continuïtat.