Parlar del transcendent
Al referèndum no s’ha de votar segons fílies o fòbies o pors injustificades, sinó que ha de ser una decisió meditada
El projecte de llei òmnibus serà el principal punt d’interès polític de les setmanes vinents, però no es pot menystenir un altre dossier igualment transcendent com és el de l’acord d’associació. El soroll s’ha imposat al debat d’idees en l’anàlisi del contingut del text tancat amb la UE i les seves implicacions per a Andorra. Les nombroses incerteses que en aquests moments encara pesen sobre el mecanisme d’aprovació per part de Brussel·les, especialment per si és necessària la ratificació per part de tots els estats, i la data del referèndum andorrà no ajuden a aclarir el debat, i més si s’hi sumen estratègies partidistes sobre el calendari electoral. El recorregut del complet informe elaborat per AR+I, basat en projeccions contrastables, es va esvair en poques setmanes davant el discurs molt actiu dels opositors a l’acord que, en alguns casos i sense rubor, han optat per la tàctica de la por, relacionant directament l’acord amb una allau migratòria o amb l’increment del crim, unes teories alarmistes que el sentit comú i el mateix informe d’AR+I desmenteixen. L’activisme a les xarxes en contra topa amb la passivitat de l’entorn de DA que, de moment, més enllà d’algun missatge marcadament institucional, no compareix. Al bàndol dels favorables tampoc ajuden les dificultats per comunicar els avantatges que suposaria l’associació, així com el paper de Jaume Bartumeu, que tot i signar el pacte d’estat i defensar-lo, no perd ocasió per criticar amb acidesa el Govern i la delegació negociadora. Ens juguem molt en aquesta votació. Un eventual no després de nou anys de negociació situaria Andorra en una situació molt complicada davant Brussel·les i els dos estats veïns. I aquesta és una raó més perquè si es vota en contra no sigui per pors infundades, per fer caure un govern o per penalitzar-lo, sinó perquè després de sospesar pros i contres i de manera conscient creiem que no és bo per a Andorra. Els terminis s’escurcen i hem d’aprofitar el temps per començar a situar el debat i parlar del que és realment transcendent.