Els valors del COA
El repte del nou president serà fer més transparent i obert l’organisme presentant l’estat de comptes detallat
El Comitè Olímpic Andorrà (COA) necessita una bona sacsejada. L’afer de les acreditacions de familiars en un esdeveniment tan exclusiu com uns Jocs Olímpics no és anecdòtic. Denota la suficiència i els privilegis dels membres d’una organització que s’autoproclama promotora dels valors universals a través de l’esport i que, en realitat, fa apologia del nepotisme. Arran de la polèmica per l’elecció dels participants en els Jocs, la direcció del comitè era conscient que el seu comportament s’analitzaria amb lupa. Això no va ser cap obstacle perquè presentés una àmplia representació, amb fills inclosos. Els principis del moviment olímpic no haurien de ser compatibles amb l’opacitat i secretisme amb què es mou el COA, que no fa públics els comptes, tot i rebre diners del Govern, i que acumula patrimoni sense cap mena de pudor. L’olimpisme ha estat tradicionalment controlat per elits polítiques i econòmiques a través de complexos mecanismes de designació que els organismes nacionals repliquen. Els 115 integrants del COI, per exemple, inclouen membres de la reialesa de l’Orient Mitjà i Europa, l’emir de Qatar, expolítics, empresaris, representants d’entitats esportives i atletes. El conservadorisme es reflecteix en els llargs mandats dels líders. Són diversos els presidents del COI o el COA que l’han allargat més enllà de les dues dècades. A Andorra en 53 anys des de la creació del comitè hi ha hagut tan sols tres presidents: Isidre Baró, Lluís Molné i Jaume Martí, que ha de deixar el càrrec després de 22 anys de mandat en superar l’edat permesa. El repte del nou president, càrrec que sembla que serà ocupat per Xavier Espot Miró, serà fer més transparent i obert un organisme que hauria d’actuar com a mirall de la societat. El primer pas, sens dubte, presentar un estat de comptes detallat i explícit amb tot el patrimoni i el fons de reserva, i el segon, donar ús a aquests diners per a l’objecte social del COA, que no és cap altre que garantir la participació dels esportistes als Jocs sense que hagi de pagar, com sempre, la padrina.