Reproducció assistida coberta
La cobertura salva el fre per accedir a aquestes intervencions que podia suposar el cost econòmic
La Seguretat Social cobreix des de l’1 de gener de l’any passat els tractaments de reproducció assistida després de la decisió del ministeri de Salut d’incloure’ls a la cartera de serveis sanitaris. Ha estat un pas endavant molt important perquè l’elevat cost econòmic d’aquestes intervencions podien suposar un fre per accedir-hi, una despesa incrementada perquè no són tècniques que es facin al país i, per tant, van associades a desplaçaments a fora. Les dades facilitades demostren que es tracta de procediments que un gruix destacat de dones i parelles necessiten per salvar els problemes per gestar un fill. Aquest any se n’han validat 17, però l’any passat –el primer en què hi havia cobertura– es van acceptar 53 peticions de les 74 rebudes. Les xifres de l’entorn també corroboren aquesta necessitat: un estudi de la societat espanyola de fertilitat apuntava que un de cada deu naixements del 2021 al país veí del sud havia estat fruit de reproducció assistida. Elements com l’edat cada cop més tardana de les dones que volen ser mares influeixen en la demanda més alta d’intervencions com la inseminació artificial o la fecundació in vitro. I en un context de caiguda de la natalitat, afavorir l’accés a tractaments per superar els problemes d’infertilitat és també una contribució per ajudar a revertir aquesta situació. Òbviament, seria absurd plantejar que aquesta sigui una solució absoluta per a una problemàtica que té un rerefons molt més complex i darrere de la qual també hi ha les dificultats econòmiques, el problema d’accés a l’habitatge, l’edat tardana en què s’assoleix una mínima estabilitat laboral per plantejar-se formar una família o un entorn laboral encara poc amigable amb la necessària conciliació laboral i familiar. En tot cas, no disposar d’aquests tractaments entre els que tenen finançament públic era una situació anòmala en una cartera de serveis ben assortida i que precisament posa en valor que cobreix prestacions que no contemplen sistemes públics veïns. Ara el finançament és d’entre el 75 i el 90% si s’acudeix a un centre públic.