El futur de Naturland
És un actiu comunal en què s’han deixat molts diners i la corporació ha de vetllar perquè funcioni
La decisió més rellevant de la nova majoria comunal respecte a Naturland ha estat avançar l’exercici en què l’administració comunal deixarà de fer aportacions econòmiques directes a l’ecoparc. Serà aquest 2024, malgrat que el comú ha avalat noves línies de crèdit per tal que les instal·lacions puguin assumir un seguit d’inversions previstes. Per tant, encara que sigui de manera indirecta, l’administració pública segueix sustentant el projecte turístic que tants maldecaps ha portat a les seves finances. Fa quatre anys es va iniciar un canvi de rumb que la que llavors era minoria comunal i ara administra casa comuna ha compartit en gran mesura. Per això ningú no havia d’esperar una trencadissa amb la victòria electoral de Desperta Laurèdia; es tracta d’un actiu comunal en què s’han deixat molts diners i la corporació ha de vetllar perquè funcioni malgrat ser un projecte heretat. La nova filosofia del parc ha comportat decisions transcendents com tancar el parc d’animals que tants problemes havia donat i defugir les inversions milionàries de retorn incert. Es tracta de potenciar l’entorn natural amb un seguit d’activitats enfocades a l’aventura i l’esport que completin una oferta atractiva per a l’usuari. La recepta ha millorat les xifres, però la direcció admet que aquest 2024 està sent complicat i que la temporada d’estiu, que sol ser la de més afluència, ha punxat en visitants. Xabier Ajona apunta a la contenció per fer front al daltabaix que, assegura, ha estat inferior per l’augment de despesa que es deixen els clients. Malgrat que el juliol va acabar amb resultats més discrets, l’agost ha tingut bones xifres d’ocupació hotelera a Andorra, amb la qual cosa la instal·lació també haurà de reflexionar sobre el perquè hi han accedit menys visitants. Parlar alegrement de tancar el parc sense avaluar a fons les conseqüències o deixar-se emportar pels cants de sirena d’inversors privats amb projectes vinculats al totxo no són solucions. Però l’obligació de la direcció i la del comú és aprofundir en el perquè, a vegades, els resultats no acompanyen.