Menys nens a les aules
Mentre creix la reticència a la immigració, s’ha de recórrer a treballadors forans per no aturar l’activitat econòmica
Els principals índexs demogràfics ja fa temps que evidencien el que ja es comença a percebre amb claredat a les aules. Les dones d’Andorra són les europees que tenen el primer fill més tard. Concretament, l’any 2021 la mitjana es va situar en els 32,98 anys. També presentem uns resultats preocupants quan s’avalua el nombre de naixements per mare. La ràtio, que no arriba ni tan sols a l’1, ens col·loca també a la cua d’Europa. Així el 0,97 del nostre país està lluny de l’1,56 de mitjana a la UE. Les xifres del 2021 són especialment significatives perquè molts dels nascuts aquell any són els que ara s’incorporen a les escoles. I a les aules es percep amb claredat la caiguda dels naixements amb un clar descens del nombre d’alumnes de maternal. La caiguda de la natalitat, especialment a Europa i al Japó, ha esdevingut una preocupació creixent als països desenvolupats. Les polítiques pronatalistes implantades per molts estats han tingut escassos resultats confirmant que resulta difícil capgirar una tendència que es mou sempre en el mitjà i el llarg termini. En el nostre cas, amb el descens de fertilitat més pronunciat, la piràmide poblacional és cada cop menys piramidal, reflectint visiblement l’envelliment de la societat. Són molts els problemes derivats de la baixa natalitat. Només per citar-ne alguns, el desequilibri entre persones en edat de treballar i els jubilats, disminució de la força laboral disponible, falta de relleu generacional en activitats tradicionals i impacte en la cohesió social. Perquè mentre creixen a tot Europa les reticències a la immigració, la mà d’obra forana esdevé l’única resposta per no aturar l’economia. En el cas d’Andorra, que en les darreres dècades ja ha absorbit milers d’immigrants, s’hi suma la fugida de talent de joves altament formats sense opcions laborals a casa i que haurà de ser substituïda des de l’exterior. La baixa natalitat i els seus efectes col·laterals no es poden destriar del debat sobre el creixement i definició del model de país, des de les perspectives econòmica i social.