Una sentència contundent
La rotunditat i fonamentació de la resolució fa difícil de preveure un canvi d’orientació de la demanda al Superior
El gran nombre de causes judicials pendents en l’afer BPA fa a vegades complicat separar el gra de la palla. Del que no hi ha marge de dubte és que la sentència que es va conèixer ahir sobre la demanda de responsabilitat patrimonial presentada per la família Cierco contra el Govern, l’AFA i l’AREB és molt rellevant. El Tribunal de Batlles refusa de manera contundent tots i cadascun dels arguments dels demandants i ho fa a més aportant la doctrina que la mateixa justícia andorrana en les dues instàncies ha emès en procediments paral·lels. La secció administrativa és contundent en el fons per tombar una demanda que, paradoxalment, pretenia traslladar a l’Estat una greu crisi, que va estar a punt de dur al col·lapse el sistema financer i el país, originada per les presumptes males pràctiques de l’entitat. Són molts els procediments en marxa que han de permetre tenir més detalls de com BPA va anar perdent la confiança de les principals entitats bancàries del món, fins al punt de tallar-hi tots els lligams, ja molt abans que la FinCEN emetés la nota que obligaria l’Estat a intervenir-la. I diem obligaria perquè poc marge més enllà hi havia per intentar garantir els estalvis dels dipositants i el contagi cap a la resta d’entitats financeres. La demanda de responsabilitat patrimonial no tan sols té com a objectiu netejar la reputació dels principals accionistes de l’entitat, sinó que, a més, exigeix una reparació milionària al Govern de 365 milions d’euros, una compensació que provocaria greus dificultats financeres a l’Estat. La rotunditat i la fonamentació de la sentència del Tribunal de Batlles fa difícil de preveure un canvi d’orientació al Superior i priva els majors accionistes de BPA d’una de les principals cartes per aconseguir el somni de la promulgació d’una llei del punt final, que fes tabula rasa com si no hagués passat res. Una amnistia, que ometés la persecució de delictes financers, seria injustificada, temerària i un cop reputacional per a Andorra, que tants esforços ha fet en aquest àmbit, davant la comunitat internacional.