Oposició a la llei òmnibus
És el comunicat més dur que es recorda d’associacions empresarials contra un Govern de Demòcrates
La intervenció del mercat immobiliari no és plat de bon gust. Tots els governs són conscients que, per exemple, congelar o posar sostre als lloguers és temporalment pal·liatiu, però té uns efectes col·laterals a mitjà i llarg termini. A l’executiu encapçalat per Xavier Espot li ha tocat governar en la pitjor crisi de l’habitatge recordada i no tan sols ha hagut de proposar al Consell cada any lleis per mantenir els preus dels arrendaments, sinó que ara, amb el projecte de llei òmnibus, ha anat molt més enllà amb la cessió temporal dels pisos buits o la revocació de llicències dels apartaments turístics. Per a una formació de centredreta subvertir les regles tradicionals del lliure mercat és especialment traumàtic, però no ha trobat cap mesura millor per afrontar una alça de preus que llasta l’economia i amenaça de fer fora del país moltes famílies. A la dificultat del dossier de l’habitatge se suma un factor afegit com és la necessitat de posar fre al creixement urbanístic i demogràfic. Diverses associacions empresarials, relacionades amb la construcció o el sector immobiliari, van emetre un comunicat duríssim, sense precedents en un executiu de DA, instant els grups parlamentaris a esmenar a la totalitat la llei i alertant de l’impacte econòmic que suposaria. Amb la nota d’ahir prenen tot el sentit les paraules del cap de Govern dimarts davant els empresaris en la presentació de l’informe anual de la Cambra de Comerç. Avançant-se al contingut de la nota, va deixar clar que la voluntat de la majoria que encapçala és mantenir i fer perdurar les mesures a curt i mitjà termini. Només l’Andorra Endavant de Carine Montaner ha mostrat un posicionament absolutament contrari al projecte anunciant una esmena a la totalitat. Caldrà veure com encaixa el gabinet i, especialment, els parlamentaris de DA, d’Acció i de CC el rebuig d’una part de l’empresariat amb molts lligams amb Demòcrates i la possibilitat d’introduir-hi canvis durant la tramitació parlamentària, modificacions que, ha precisat Espot, en cap cas alterarien la filosofia de la llei.