La visual del Consell
La redacció de l’entorn de Casa de la Vall és una bona notícia tot i el retard sensible amb què arriba
La definició dels entorns de protecció dels monuments declarats d’interès cultural és un mandat exprés de la Llei del patrimoni aprovada el 2003. Aquell text atorgava al Govern un termini de dos anys per a l’aprovació de les delimitacions d’una setantena d’immobles catalogats com a béns d’interès cultural. Poc podia imaginar-se en aquell moment el legislatiu la patata calenta que traslladava a l’administració central per la definició d’uns entorns que condicionaven els titulars d’edificis i terrenys adjacents. Afortunadament, la llei incloïa una mesura garantista –un perímetre radial de 100 metres– per si de cas el procés de delimitació s’allargava més del compte. Transcorreguts vint anys des de la promulgació de la llei tot just s’han aprovat setze entorns. La ministra de Cultura, Mònica Bonell, va presentar ahir l’últim, que abraça Casa de la Vall i l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella, i que posa en relleu que per a l’actual equip ministerial aquest dossier torna a ser prioritari després d’un llarg impasse des que el 2014, a iniciativa dels comuns, es va flexibilitzar el criteri de base fins als 20 metres amb un canvi de la llei. El mateix executiu ha reconegut que aquesta distància és clarament insuficient i que serà necessari canviar els criteris de protecció en una nova modificació de la llei que ara està en marxa, un canvi que haurà de protegir el patrimoni, especialment dels monuments que es troben en zones no urbanitzades i que s’han de prioritzar. Ahir es va presentar aquest nou entorn, amb imatges de les perspectives més rellevants de l’edifici (frontal des del peu de la plaça, des del Roc de la Vall i des del carrer de la Vall). Faltava incloure-hi la visual des de Prat de la Creu. Però des del 2011 que no es veu des del fons de la vall. El mateix Consell General, en afrontar les obres de la nova seu del parlament, en lloc d’honorar l’edifici històric, representatiu de la sobirania popular, va decidir tapar-ne la visual i amagar-lo del gros de la ciutadania obviant els requisits que la llei estableix per als particulars.