Casella de sortida
La pilota és a la teulada de l’FC Andorra, que no pot traslladar la responsabilitat a d’altres ens o institucions
L’FC Andorra ha esdevingut des de l’arribada de Gerard Piqué una font inesgotable de sorpreses. La bona marxa esportiva, amb una trajectòria immaculada només truncada pel descens de la temporada passada, s’ha vist enterbolida per les incerteses institucionals d’una entitat que busca el seu encaix en l’ecosistema esportiu andorrà i que no ha sabut resoldre la principal mancança: un estadi propi. Les societats Kosmos i Clayton eren perfectament conscients en el moment d’agafar-ne les regnes que no hi havia cap camp al país que s’ajustés als requeriments de LaLiga. Els pedaços que s’han improvisat cada estiu, amb l’Estadi Nacional com a epicentre, s’han plantejat sempre com a solucions puntuals. Quan el projecte del futur camp estava encarrilat a Encamp, amb la implicació financera del comú i del patrocinador MoraBanc, va ser el club que es va fer enrere justificant-ho per l’encariment del projecte. Inexplicablement, l’FC Andorra va abandonar un projecte costós per embarcar-se en un altre encara més car a la Borda Mateu d’Andorra la Vella. Després de mesos de converses, la família Maestre, propietària d’un terreny molt cobejat, ha decidit amb molt poques explicacions trencar les converses. L’FC Andorra torna a ser a la casella de sortida ocupant el Nacional provisionalment i amb la perspectiva de traslladar-se també de forma temporal al futur estadi de la Federació de Futbol a Encamp. Aquest ens no ha posat mai impediments als tricolors per cedir el camp, però sempre com una solució puntual i a curt termini. La pilota torna a estar a la teulada de l’FC Andorra, que no ha estat capaç de complir els propis compromisos. Li correspon assumir la responsabilitat, que no pot traslladar a la resta d’entitats esportives o institucions, de buscar i assumir financerament una ubicació definitiva per a l’Estadi. El Govern, atesa la dimensió i impacte del projecte professional tricolor, ha de donar-li suport i ajuda, però sense hipotecar els pocs equipaments públics esportius i mantenint els equilibris interns.