Creuar la línia
L’excercici professional de l’excònsol i encara conseller no pot anar en contra de la lleialtat que deu al comú
La política a Andorra està escassament professionalitzada. Un cop finalitzat el mandat per elecció o designació, el polític deixa el càrrec públic, es reincorpora a la seva vida professional i deixa de percebre qualsevol remuneració en qualitat d’excàrrec. Als assalariats, tant públics com privats, la llei els permet l’excedència amb reserva de plaça, fet que garanteix el manteniment del lloc de treball. En el cas dels empresaris i autònoms el repte és reprendre l’activitat i els clients després d’un període d’aturada. La normativa no estableix barreres ni incompatibilitats per les activitats desenvolupades després del pas de la política, fins i tot en àrees directament relacionades amb les responsabilitats assumides com a càrrecs públics. I és aquí on adquireix dimensió el vessant més ètic. És absolutament legítim que Josep Majoral després de deixar el consolat lauredià torni a exercir la seva professió de tècnic superior en energia, funcions que combina amb les tasques de conseller de l’oposició. Ja és força més dubtós, des de la perspectiva ètica a la qual apel·làvem, que la mateixa persona que va apostar durant la campanya electoral per la compra per part del comú i el Govern de l’emblemàtic edifici de la Cooperativa Andorrana de Tabacs (Catsa) per donar-hi un ús públic, ara, des de la seva activitat privada, formi part del projecte d’un equip inversor que l’ha adquirit amb l’objectiu de construir-hi pisos. Majoral deu lleialtat a la institució de la qual forma part com a conseller, una institució que li ha permès tenir accés a una informació que no hauria d’emprar en contra dels interessos públics. La reacció del comú per blindar l’edifici catalogant-lo com a patrimoni cultural comunal, votada per la totalitat del ple, també mereix alguna reflexió. El canvi d’estatus obliga la propietat a mantenir la façana i la volumetria de l’immoble i condiciona qualsevol actuació que vulguin afrontar, una modificació que deixa el grup promotor en una situació d’inseguretat jurídica per un canvi de regles de joc en plena operació.