Un ús lògic
L’ús dels fons d’Andorra Telecom per a l’hospital denota una capacitat limitada d’inversió del Govern
Andorra Telecom ha generat unes reserves milionàries amb el pas dels anys. I aquests estalvis han estat compatibles amb la política de repartiment de dividends que ha permès que l’operadora hagi esdevingut una gens menyspreable font d’ingressos anuals als comptes del Govern. Són molts els exercicis que dels resultats anuals de la parapública, amb règim de societat anònima, n’han sortit una vintena de milions al pressupost general de l’Estat. Els beneficis d’Andorra Telecom obeeixen grosso modo a la gestió en mode de monopoli públic de les telecomunicacions del país i del roaming, que ha generat uns ingressos milionaris al llarg dels anys. Ni el repartiment de dividends amb el Govern ni l’acumulació de reserves han impedit a l’operadora mantenir una ràtio d’inversió prou elevada d’acord amb la mitjana del sector, com ho demostra la implementació de tecnologies com el 5G de la telefonia mòbil. Andorra Telecom es troba sobrecapitalitzada, amb unes reserves de 260 milions que per la via dels interessos reforcen anualment els resultats. Aquesta situació contrasta amb els comptes del Govern, que, com pràcticament tots els estats, acumula un endeutament milionari que genera despeses financeres anuals. No tindria sentit, per tant, que l’administració central hagués de prioritzar entre un projecte de primera necessitat, com és l’ampliació de l’hospital, i la construcció d’infraestructures viàries o la promoció pública d’habitatges, per no disposar de prou diners a la caixa. Resulta molt difícil imaginar un destí millor per als diners de la nostra factura telefònica. De fet, els fons de l’operadora ja s’han utilitzat anteriorment per fer front, per exemple, al programa de transformació digital del Govern. Una reflexió paral·lela mereix l’estructura de costos del Govern, amb un pes desproporcionat de la despesa de funcionament sobre el total d’ingressos i una ràtio molt baixa d’inversió respecte al total, una xifra que encara s’empetiteix al no executar-se una part significativa de la partida pressupostària.