Negocis que busquen pis
Les empreses turístiques es veuen forçades a allotjar els treballadors de temporada si volen mantenir l’activitat
Les àrees de recursos humans de les grans empreses tenen una feina afegida des de fa anys. El reclutament de personal, especialment a l’hivern, els obliga a preveure’n l’allotjament. Si abans majoritàriament era el temporer el que feia els tràmits per trobar pis o habitació, l’increment dramàtic dels preus dels lloguers ha obligat els negocis a agafar la iniciativa i treballar anticipadament. El Diari feia públic ahir que Grandvalira tenia garantits 1.170 llits sobre un total de 2.259 treballadors que preveu contractar. Aquesta xifra absoluta inclou tant estrangers com andorrans i residents, cosa que significa, a efectes pràctics, que cobreix més de la meitat dels treballadors forans. Si els temporers haguessin d’acudir ara al mercat i pagar els preus de lloguer que es reclamen –la picaresca durant la temporada d’hivern es desferma–, el negoci de l’esquí deixaria de ser rendible. Disposar d’habitatge per a més d’un miler de treballadors és una fita important assolida per les estacions. Precisament, garantir la competitivitat del forfet andorrà passa per aquest esforç suplementari de les empreses per trobar i habilitar llocs per instal·lar-se. El parc de l’habitatge està molt tensat. Els salaris no han pogut seguir el ritme de l’increment desbocat dels arrendaments i aquest desfasament està penalitzant l’economia i les possibilitats de captar i mantenir talent. Les dificultats afecten tots els negocis i les posicions, des dels treballadors menys qualificats fins als especialistes i directius. El sector públic, que no cobreix moltes de les places convocades, també és víctima de l’espiral inflacionista. Les dificultats a la sanitat o l’ensenyament per portar professionals de fora, sobretot en aquelles àrees més especialitzades i buscades, suposa un greu problema. Més enllà dels problemes específics del mercat immobiliari, la nostra economia requereix grans volums de treballadors que fan créixer la demanda d’habitatge. La solució a aquestes tensions no és senzilla i, com en tants altres casos, va lligada a la diversificació i el model de creixement.