Reconstrucció de l’esquerra
Les diferències de posició sobre l’acord amb la UE són un greu obstacle per a una aliança PS-Concòrdia
L’associació o no amb la Unió Europea és una qüestió determinant per a la definició d’un model de país. L’acord tancat amb Brussel·les no només està separant el Consell General en dos bàndols cada cop més marcats, sinó que ha traslladat aquesta polarització al si de la societat. Portar el debat a la població, i més particularment als electors, és fonamental per a la configuració d’una opinió pública que pugui emetre un vot informat amb coneixement i coneixements sobre el contingut i les implicacions de l’acord. El referèndum condicionarà en un sentit o un altre l’economia i la societat andorrana en el mitjà i llarg termini. Pretendre que les diferències entre dos partits que es troben amb posicionaments oposats sobre el model de relacions amb la Unió Europea són menors i que no impossibiliten un eventual acord electoral amb vista a les pròximes eleccions generals sembla un posicionament naïf per molts punts de convergència que hi pugui haver en altres àrees. Aquest és el plantejament que el president del Partit Socialdemòcrata va formular a l’entrevista al programa Parlem-ne a Diari TV per defensar en les legislatives la repetició de la fórmula de les darreres comunals amb un acord amb Concòrdia determinant per aconseguir la victòria a Andorra la Vella i Escaldes. La càrrega ideològica, més enllà de les qüestions d’urbanisme, s’esvaeix en els comicis locals, en què el caràcter majoritari del sistema electoral també força la política d’aliances. Ara bé, costa d’entendre que després d’un referèndum determinant, en què s’hauran situat en blocs diferents, i sigui quin sigui el resultat, puguin aspirar a anar coaliats als comicis com a alternativa del Govern. I en l’hipotètic cas d’un avançament que traslladés els comicis abans de la consulta, encara seria més inversemblant. El panorama del centreesquerra, després de l’enfonsament del PS en les darreres generals, patirà canvis en els pròxims anys, però costa de pensar que la força central serà una aliança que senzillament sigui fruit de la suma dels actuals PS i Concòrdia.