Anticipar-se en salut mental

La ministra de Salut, psicòloga de professió, explicava a la Tribuna publicada ahir en aquest diari que parlar de salut mental hauria de ser “tan natural com parlar de qualsevol altre aspecte de la nostra salut”. L’estigma es manté com una de les grans barreres per normalitzar unes patologies que, segons l’Organització Mundial de la Salut, patiran al llarg de la vida una de cada quatre persones. Posar fi a la marginació social o autoimposada dels malalts és una de les prioritats que s’ha marcat el Govern per ajudar a visibilitzar unes malalties que no només són presents sinó que van en augment. Els avenços que s’han fet en els darrers anys en consciència de les malalties mentals són un pas important per fer aflorar una realitat oculta. Visualitzar-ne els casos i conèixer els principals trastorns és un pas essencial per potenciar la detecció, destinar-hi els recursos assistencials necessaris i treballar a fons en la prevenció, clau de volta de les polítiques de salut més efectives. L’impacte social i econòmic de malalties com la depressió o l’ansietat, que han esdevingut causes principals de discapacitat, fa imprescindible un esforç de país per afrontar-los. Les polítiques públiques de salut mental han estat escasses a Andorra fins fa relativament poc temps. El Govern n’era un actor secundari delegant el treball assistencial en els professionals privats i dedicant-hi molt pocs recursos, amb un grapat de professionals a l’hospital havent d’assumir una ràtio de pacients molt elevada. En la darrera dècada, el ministeri ha agafat consciència de la gravetat de les patologies i han començat a treballar en polítiques transversals per fer-hi front. La prevenció, en aquest i en tants altres àmbits, acostuma a quedar en un segon terme de prioritats darrere les urgències assistencials. Treballar en el benestar emocional des de la infància, formar els docents perquè detectin signes d’alerta en adolescents o la integració de serveis de salut mental a l’atenció primària són només algunes de les mesures que poden ajudar a construir comunitats més saludables.L’estigma es manté com una de les grans barreres per normalitzar a la societat les malalties mentals