Convenis i sobirania
Les relacions exteriors, els convenis i els mercats han condicionat el concepte clàssic de la sobirania
La pertinença d’Andorra a la comunitat internacional ha comportat la signatura de múltiples tractats multilaterals. Són acords establerts entre més de dos estats, que fixen les seves obligacions i responsabilitats, i que s’han acabat convertint en la pedra angular de les relacions internacionals. La ministra d’Exteriors, Imma Tor, va comparèixer ahir davant la comissió legislativa del Consell General per informar sobre la situació dels 321 convenis internacionals que la diplomàcia andorrana té en curs, 88 dels quals bilaterals, 147 multilaterals i 86 acords administratius. Es tracta d’una tasca feixuga i complexa que ha de servir tant per mantenir els compromisos exteriors contrets com per fer més fàcil i obrir noves oportunitats a ciutadans i empreses. Per posar només alguns exemples que permeten veure la diversitat i abast d’acords recentment tancats, regulen des de la senyalització viària, la no-doble imposició amb països com Islàndia, Països Baixos, Corea i Lituània, canvis en l’acord monetari amb la UE, la cooperació sanitària amb França, el reconeixement de sentències civils o comercials estrangeres, el programa de treball i vacances a Austràlia o la nova interconnexió elèctrica amb Espanya. Si la pertinença a organitzacions multilaterals com l’ONU, el Consell d’Europa, la Unesco, l’FMI o l’OSCE ja marca moltes obligacions, els convenis multilaterals ratificats, molts dels quals emanen d’aquestes mateixes estructures, suposen compromisos molt més precisos que han d’anar en concordança amb l’ordenament jurídic andorrà. Són moltes les lleis que passen pel Consell, fins i tot de textos tan claus com el Codi Penal, destinats a adaptar les disposicions legals als convenis internacionals signats. Aquests compromisos exteriors han modificat el concepte clàssic de la sobirania dels països, però, hi ha altres condicionants com els mercats. Difícilment una empresa andorrana, independentment del que digui la normativa interna, podrà exportar béns o serveis a la UE si no compleix les directives comunitàries en la matèria.