Diàleg social de sords
L’USdA no pot instar a no aprovar la quota d’immigració sent conscient que seria un daltabaix per a l’economia
No li falta raó al secretari general de la Unió Sindical d’Andorra, Gabriel Ubach, quan en les reunions del Consell Econòmic i Social posa el focus en l’encariment de l’habitatge i els salaris. Aquest organisme, amb representació dels agents econòmics i socials i del Govern, és el fòrum adequat per traslladar neguits i reivindicacions, fer les diagnosis corresponents, proposar solucions, negociar-les i, si és possible, arribar a acords. És molt difícil dissociar l’aprovació de la quota d’hivern d’immigració del context general i, especialment, del preu de l’allotjament fruit d’un parc immobiliari del lloguer que no pot absorbir la demanda, unes tensions que no fan més que incrementar-se amb l’arribada massiva de temporers. Entra, per tant, en la lògica que les organitzacions sindicals apostin per una retallada dels contingents per protegir els treballadors ja instal·lats, frenar la precarització dels temporers i no afavorir la inflació dels lloguers. Ara bé, plantar-se a la reunió amb el Govern i la patronal demanant una quota 0, que en cas d’aprovar-se provocaria un sotrac econòmic molt greu, és contraproduent per al diàleg social i, sobretot, per al mateix sindicat, que renuncia a esdevenir un interlocutor creïble. Aquest maximalisme l’ha allunyat de l’altre representant a la taula: el Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP), que defuig els posicionaments més demagògics, conscient que no es pot aturar l’activitat. El mateix Ubach admetia sense rubor que les quotes són necessàries, però que “l’economia del país, com a sindicat, em preocupa fins a cert punt”, un plantejament que ja deixa molt poc marge per a l’entesa. El diàleg social, en un estat on la regulació dels drets sindicals és molt recent, es troba a les beceroles. Els principals actors n’han d’aprendre els rudiments i posar bona voluntat i empatia per mirar d’assolir acords, especialment quan parteixen de posicions oposades, mentre que al Govern li pertoca la tasca de fer d’àrbitre. Perquè per raó que pugui tenir en genèric Ubach, la seva responsabilitat és buscar solucions viables.