Feina per fer a la justícia
Els bons resultats en les causes administratives i civils topen amb els de la secció penal, que no dona l’abast
La qualitat d’un servei com la justícia difícilment pot avaluar-se només amb xifres. Els indicadors quantitatius donen, això no obstant, informació valuosa sobre els recursos materials i humans destinats o el temps d’evacuació de les causes. Les dades pròpies i, sobretot, la comparativa amb altres estats aporta informació de valor per al Govern, els principals actors i per als usuaris finals. La Comissió Europea per a l’Eficiència de la Justícia és un òrgan del Consell d’Europa format per experts que avalua cada dos anys els estats membres. L’informe corresponent al 2022 conté interessants indicatius sobre la salut del tercer poder a Europa. Andorra, amb un pressupost pròxim als 12 milions d’euros (146 per habitant), se situa entre els països capdavanters molt per sobre la mitjana del Consell d’Europa fins i tot si es pondera amb el PIB. També el pressupost destinat a l’assistència jurídica per càpita és molt superior a la mitjana europeua. I el volum de diners destinats es reflecteix en les plantilles, molt per sobre de les ràtios europees, però sensiblement superiors en el cas dels jutges (+122%) o dels advocats (+280%). També en l’àmbit salarial, on la ràtio es calcula en funció del sou mitjà, la judicatura sembla ben dotada. Tot i que aquestes dades s’han de passar pel sedàs de l’escala (com més petit un estat, major és la proporció d’efectius necessaris), la justícia andorrana sembla raonablement ben finançada i dotada, especialment perquè en els anys posteriors a la recollida de dades s’han proveït noves places en el marc del pla de xoc. Les dades reflecteixen que es processen més causes de les que reben en les seccions civil i administrativa i, per tant, redueix els dossiers pendents i, en canvi, n’acumula a la penal -la de més activitat-, que no dona l’abast. Queda, doncs, molta feina per fer en el desplegament del pla de xoc de l’administració de justícia i el programa de digitalització per reduir un temps de resolució mitjà que invariablement se situa per sobre els 200 dies de mitjana i que assoleix els 284 en els casos criminals.