Una amnistia inacceptable
Erosionaria el principi d’igualtat davant la llei i perjudicaria la credibilitat internacional del país
Els germans Cierco han posat en marxa la maquinària per tancar definitivament el cas BPA. Només un dels grans procediments, en què 24 extreballadors del banc, entre els quals la mà dreta de la propietat, Joan Pau Miquel, s’enfronten a 141 anys de presó, ha passat pel tribunal i està pendent de sentència. L’ajornament fins al 15 de juliol de la resolució ha donat aire a l’ofensiva liderada per l’advocat Xavier Jordana a favor de la promulgació d’una d’amnistia, un perdó general abans que comencin a caure les sentències. Entremig, han perdut el seu trumfo principal amb el rebuig del Tribunal de Batlles de la demanda d’indemnització per valor de 365 milions d’euros. Higini i Ramon Cierco plantegen obertament el perdó de totes les causes, una tabula rasa com si no hagués passat res. Una amnistia, que també posaria fi a les demandes contra exministres o gestors de l’AREB, és implantejable en un estat de dret i comprometria seriosament la nostra credibilitat internacional. Qualsevol paral·lelisme que es pugui establir amb el text aprovat a Espanya pel procés català és una il·lusió perquè en aquell cas els delictes objecte de condonació són bàsicament contra l’Estat, mentre que a Andorra afecten particulars i tenen àmplies connexions internacionals. La llei del punt final erosionaria la proclamada igualtat dels ciutadans en permetre la impunitat davant de delictes molt greus com ara blanqueig; activitat bancària il·legal; falsificació documental; associació il·lícita o corrupció, i traslladaria un perillós missatge de tolerància a la policia, les agències de supervisió o els òrgans jurisdiccionals. L’amnistia situa en el mateix pla culpables i innocents, impedint als darrers la defensa del seu bon nom amb una mesura que els taca reputacionalment. Més enllà de la rebuda i dels compromisos adquirits pels grups o polítics a títol individual, l’aprovació de l’amnistia situaria en una delicada posició els coprínceps i tacaria la reputació internacional d’Andorra, associant el nom del país amb la tolerància amb pràctiques delictives durament perseguides al món.