La finestra d’oportunitat
Els gestors del sector públic han d’aprendre del fracàs del projecte del centre d’immunologia de Grifols
El relat que la ministra d’Economia, Conxita Marsol, va realitzar ahir davant de la comissió legislativa del Consell General de la cronologia del projecte fallit del centre de recerca d’immunologia de Grifols d’Ordino va ser alliçonador. Els polítics i gestors al capdavant d’institucions o empreses públiques poden inspirar-s’hi per evitar tornar a caure en els mateixos errors fruit dels ritmes de l’administració i de la política. El Govern va actuar amb valentia en les negociacions amb la multinacional de biotecnologia amb un projecte que situava Andorra per primera vegada en el mapa europeu de la recerca. Aquell impuls inicial es va anar apaivagant progressivament al ritme de la protesta cridanera i populista dels contraris a la construcció a Ordino d’un laboratori P3, unes instal·lacions que grans ciutats assumeixen sense escarafalls ni catastrofisme. Marsol, que va estar acompanyada de la companyia de gabinet Helena Mas, va fer autocrítica i va reconèixer que l’executiu havia estat massa prudent i que les eleccions generals i comunals havien marcat el ritme del projecte. Davant el soroll, es va buscar que les urnes ratifiquessin la construcció del centre, especialment amb els resultats a Ordino. DA es va sentir legitimat pels electors després dels dos comicis, però les finestres d’oportunitat no són eternes. El canvi de context econòmic de la companyia, el canvi de gestors i la competència de centres de les mateixes característiques projectats a Barcelona i Madrid van dur a la renúncia al projecte andorrà. Molts factors han influït en el fracàs del projecte i costaria molt ponderar-ne les responsabilitats. A la sala de compareixences hi havia, això no obstant, altres protagonistes tant o més importants com són el PS i Andorra Endavant que, amb la seva miopia, van contribuir a fer-lo trontollar. Carine Montaner es felicitava obertament pel resultat, mentre que els socialdemòcrates, que van protagonitzar una insòlita aliança amb el màxim detractor, Enric Dolsa, es justifiquen per bàsicament qüestions formals.