Bonança pressupostària

El Govern preveu tancar l’any en curs amb un increment del producte interior brut (PIB) real –un cop descomptada la inflació– de l’1,9 %, un resultat positiu atenent les complexitats del context geopolític. La majoria d’indicadors reflecteixen el creixement: negocis (+5,7%), assalariats (+3,3%), turistes (+3,7%), salari medià (+4,7%) o ingressos de duana (+25%). Les bones perspectives tenen incidència directa en la liquidació dels comptes del Govern del 2024; el ministre de Finances confia a acabar eixugant els 32 milions de dèficit previstos. I aquest comportament, millor de l’esperat, es tradueix en un nou rècord pressupostari per a l’any vinent. El titular de Finances, Ramon Lladós, va presentar davant els mitjans les grans xifres amb una despesa global de 668,6 milions d’euros i un augment del 8% respecte als comptes d’aquest any. El pressupost destaca per l’esforç inversor amb dos grans eixos: la continuïtat de la construcció de pisos públics i l’esforç en infraestructures especialment amb dues grans obres llargament esperades com són la finalització de la variant de Sant Julià i la construcció de la desviació de la Massana. El treball dels darrers anys per la diversificació del deute també té el seu reflex en una estructura pressupostària que ha suportat sense una excessiva sobrecàrrega financera l’escenari de tipus d’interès alts a tota Europa, alhora que es manté la tendència d’increment de la fiscalitat directa gràcies als impostos de societats i sobre la renda de les persones. Tot i que el vent bufi a favor, no s’han d’oblidar, però, algunes de les particularitats del pressupost com són la dependència dels ingressos sobre el tabac, més constatable aquest any per la pujada de vendes, i la pluja de diners provinent dels resultats de les dues parapúbliques FEDA i STA. La bonança va acompanyada d’un increment de la despesa corrent que, en molts casos acaba esdevenint estructural. La partida no ha parat de créixer establint uns compromisos que, en anys de vaques magres, s’hauran de mantenir.