Plataformes pel ‘sí’ i pel ‘no’

El rigor i la transparència han de ser trets definitoris de qualsevol plataforma que s’articuli en un sentit o altre

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Més enllà de la política, amb dues formacions parlamentàries com Andorra Endavant i Concòrdia clarament posicionades en contra de l’acord d’associació amb la Unió Europea, els favorables al no de la societat civil s’han fet forts a les xarxes socials. El notari Joan Carles Rodríguez Miñana, l’advocada Íngrid Ruiz o l’empresari Albert Gomà, tots ells a títol individual, han estat els màxims defensors de l’statu quo amb escassa resistència dels favorables a l’acord, que han tingut en Ferran Goya un dels pocs activistes obertament proacord. La creació d’una plataforma ciutadana que promogui obertament el vot negatiu en el referèndum és, per tant, una excel·lent notícia, de la mateixa manera que ho seria una iniciativa anàloga provinent de l’altre costat. El nou marc de relacions amb els vint-i-set Estats europeus no només afecta el Govern, els partits polítics o les associacions empresarials o professionals. Totes elles disposen de canals i mitjans per analitzar el contingut i fer arribar els seus posicionaments a l’opinió pública, però que en darrera instància ho decidirà en referèndum és la ciutadania. El debat, per tant, s’ha de traslladar a la societat civil, a cadascun dels habitants, tant els andorrans –que són els que acabaran votant-hi– com els residents, perquè hi ha molt en joc i afecta tothom. Els dubtes al voltant de la naturalesa de l’acord i quin serà el procediment d’aprovació per part europea han alimentat un debat paral·lel sobre la data del referèndum, tot i que no sembla oportú un ajornament més enllà del primer semestre del 2025 malgrat que requerís la feixuga ratificació dels parlaments de tots els Estats. Com més plataformes i grups d’opinió al voltant d’un acord controvertit més informada estarà la població. Ara bé, perquè no hi hagi marge per a l’equívoc, el rigor, la transparència i la publicitat han de ser un tret definitori dels moviments ciutadans articulats en un sentit o l’altre, perquè no hi hagi dubtes en cap moment de qui defensa una posició i l’altra, amb quina vocació i quins interessos pot haver-hi darrere.

tracking