Afavorir l’acollida
El programa afavoreix tothom: l’infant, la família, però també l’administració, que allibera recursos
L’acollida és un eix fonamental de les polítiques d’infància. El programa del ministeri d’Afers Socials vetlla per assignar una llar als menors que per diverses circumstàncies i durant un temps determinat no poden viure a casa sense haver de recórrer a la institucionalització al centre residencial de la Gavernera. Els beneficis d’aquest sistema per a l’infant són múltiples: seguretat i confiança, estabilitat i afectivitat, suport en el desenvolupament escolar o atenció individualitzada. Pot acollir qualsevol persona major de 25 anys o família amb disponibilitat i compromís, amb fills o sense, que ha de tenir clar que pot ser de curta o llarga durada, però que en cap cas té com a objectiu final l’adopció. Les famílies que desitgen acollir menors s’enfronten a barreres que dificulten inscriure’s en el programa. I una d’elles és la de la conciliació amb la vida laboral, una dificultat que el Govern pretén reduir a través d’un canvi introduït en el projecte de llei de pressupost per a l’exercici del 2025. L’articulat inclou la modificació de la Llei de seguretat social perquè l’acolliment permeti gaudir de la baixa laboral equivalent al naixement o l’adopció d’un fill. És a dir, donarà dret a vint setmanes per dedicar a l’infant si aquest té menys de sis anys i se l’acull durant més d’un any. La mesura, en cas de superar el tràmit parlamentari, a més d’actuar com a incentiu per als possibles interessats reforçarà els vincles entre l’infant i l’adult, potenciant la qualitat de l’acolliment especialment en les decisives setmanes inicials. Si hi ha vincle familiar entre acollidor i infant, només s’aplicarà la baixa si el nadó té menys de dotze setmanes i pel període que resti fins a les vint. El sistema presenta beneficis per a totes les parts, però també per a l’administració, que estalvia recursos humans que pot dedicar a altres tasques. A efectes logístics, té tot el sentit que el permís es faci a través d’una baixa de la CASS utilitzant un procediment ja establert, ara bé, potser pertocaria a Afers Socials finançar-lo en lloc de la la tensada tresoreria de la Seguretat Social.