Preparar-se per les danes
Cal revisar des d’una nova perspectiva tant els mapes de risc com els protocols d’alerta prèvia i evacuació
La catàstrofe provocada per la dana al llevant espanyol ha commogut la societat andorrana. El temporal sense precedents va devastar la setmana passada nombrosos municipis amb almenys 217 morts confirmades i nombrosos desapareguts. Les mostres de solidaritat des d’Andorra s’han multiplicat per prestar ajuda econòmica, material i humana a un territori i una població amb molts lligams. Una part molt important del turisme que cada any ens visita prové del País Valencià, on alhora tenen les arrels molts dels ciutadans andorrans. La resposta solidària, amb una dotzena d’entitats i empreses i desenes de voluntaris treballant-hi, reflecteix la capacitat de mobilització davant d’una tragèdia en un territori molt pròxim. El drama de València ha de servir per replantejar-nos la preparació i la capacitat de resposta de les institucions davant fenòmens meteorològics extrems que, segons els models climàtics, seran cada cop més habituals. Només cal remuntar-se quatre dècades enrere amb els aiguats que van assolar la vall central per evidenciar la fragilitat del nostre territori i el desafiament que representa el canvi climàtic. L’experiència de València ofereix una nova perspectiva per revisar els plans d’emergència i els protocols d’alerta prèvia i evacuació per garantir que la informació arribi a tota la zona de risc, especialment als més vulnerables. Alhora s’ha de corresponsabilitzar la població per assumir la seva responsabilitat en la prevenció i la preparació davant dels desastres perquè cada individu esdevingui part activa de la seva pròpia seguretat. La prevenció, però, comença molt abans, tal com ha recordat el Col·legi d’Enginyers, que reitera la necessitat de millorar les infraestructures hidràuliques i completar els mapes de riscos naturals previstos a la Llei de Protecció Civil. L’anàlisi sobre les dades de la intensitat de les tempestes en diversos indrets d’Europa ha de permetre dur a terme les simulacions per reavaluar les zones de risc, sobretot aquelles que acullen equipaments crítics com escoles, i restringir-hi la urbanització.